Al mig del desert
En passar prop d'uns cactus altíssims, va notar com si els cactus li parlessin. Hi va parar molta atenció, i de mica en mica va entendre el que li deien. Els cactus li parlaven, feia vint-i-dos anys que li parlaven i ell mai no ho havia notat. El tractaven com un company que viu al desert, com un amic estrany que no els fa cap mal, com un germà curiós que camina i va amb barret i que forada la terra com un talp o una formiga, com un infant que, tot i que tenia més de seixanta anys, encara no havia entès quines eren les coses més importants d'aquesta vida, pobre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada