26 de gen. 2018

DICTAT PREPARAT 5

Tota la colla

El bar de la plaça era davant de l'ajuntament del poble. Allà es trobaven tots gairebé cada tarda. No era gran cosa, una barra de zenc, tres o quatre taules, la màquina del tabac i mitja dotzena de taules i para-sols al carrer quan feia bo. Però per a ells no era un lloc qualsevol, era talment com la segona casa. No calia dir res, no calia quedar; cada tarda, plegant de la feina o de classe, sempre hi havia qui feia cap al bar. Allà xerraven, escrivien, llegien, i sobretot, feien projectes.

22 de gen. 2018

11 de gen. 2018

DICTAT PREPARAT 4

Il·lusions marines

Després de molta estona de navegar i de deixar enrere illes i més illes, em vaig adonar que anàvem dibuixant un cercle sense fi en les aigües quietes. La felicitat que sentia feia uns moments esdevingué una estranya intranquil·litat. Vaig pensar que no sortiríem mai d'aquell laberint d'illes mentideres. Perquè, encara que aparentment es mostraven tan confortables, no hi havia vida: no hi vam veure-hi ni un home, ni un nen, ni un ocell, ni una casa. Eren deshabitades del tot, com mortes. I nosaltres no en podíem fugir.