EL CASAMENT DE LA POR
En el temps de Maria Castanya vivia una
bruixa sense un sol, solet amiguet, no tenia casa ni res. Un vampir
que tenia dents ben triangulars, cada dia berenava de nata i d'un tros de mort.
Un fantasma de cul pelat espantava tot
el món, era amic d'un pallasso-boig i un home -llop. Un dia un zombi
s'arrossegava com un mort i una rata-pinyada volava i volava cada
nit.
Un dia la bruixa es va casar amb un
esquelet i tots varen anar al casament. El casador era un monstre
terrible. La bruixa ben contenta es va casar amb l'esquelet.
Rafel Monedero
LA MOMIA
Això era una vegada una dona, un nin i un home que vivien en una
mansió encantada.
Una vegada quan estaven tots dormint varen sentir la porta i varen
baixar.
Després varen obrir la porta i es varen trobar la mòmia. Varen
tancar la porta i varen anar un altre pic al llit. Quan es varen
despertar es varen trobar una nota amb un ganivet ple de sang. A sa
nota posava “et mataré aquesta nit”.
A l'horabaixa es varen preparar tots amb armes i es prepararen per
matar la mòmia. Quan va venir la mòmia li varen disparar però la
mòmia no es va morir.
Com la mòmia no es moria li tiraren una bomba i la mòmia va morir.
I visqueren feliços i menjaren “perdiços”.
Rubén Villalón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada